TREIEM EL BOLQUER?

Quan arriba el bon temps, són moltes les famílies que es plantegen treure el bolquer. La decisió de treure´l va lligada a la maduresa del nen/a, és un procès d’aprenentatge, per tant no serà el mateix a tots els nens/es.

Hem d’anar observant les senyals de l’infant, com per exemple, interès per seure’s al vàter o a l’orinal, ens vol imitar a nosaltres a l’hora d’anar al lavabo, sap identificar quan porta caca o porta el bolquer molt humit, s’amaga o es retira en algun lloc per fer la caca (sota la taula, en algun raconet de casa)…

Uns dies abans de deixar el bolquer, podem seguir unes rutines on cada dia quan s’aixequi de dormir, quan s’agiti, abans d’entrar a la dutxa,… es pugui sentar al vàter o a l’orinar per començar a familiaritzar-se amb ell i també amb la situació, com també podem tenir algun conte perquè el vagi fullejant i captant de com funciona la cosa i calces i calçotets amb el dibuix preferit o el color que més li agradi per motivar-lo.

Arribat el dia de treure-li, em d’escollir millor un cap de setmana, on no tinguem res a fer i sense presses, motivats, amb paciència i que sobretot el nen/a estigui bé ( no estigui malalt, no hagi passat mals dies, no hagi hagut cap canvi important a casa…) Quan li traurem li explicarem de manera clara que quan tingui caca o pipí ens ho digui i nosaltres l’acompanyarem al vàter.  Segurament al principi no ho farà per si sol. És important establir una rutina, estar atents i quan fa una estona que no fa res, recordar-li que no porta bolquer i anar al lavabo per si vol fer una pipí. Quan l’encerti, reforçar molt positivament i engrescar-lo/a ( que bé!, que gran et fas!,…). Si no l’encerta, no el renyem, ni cridem, ja em dit que és un procès d’aprenentatge.  Li recordem que ho ha de fer al vàter o a l’orinal.

El bolquer a l’hora d’anar a dormir, varia tambè entre un infant i un altre. Quan hagi controlat els esfínters diürns i s’aixequi sec de la migdiada, podem treure-li. Per la nit hem de pensar que són moltes més hores, per tant serà l’últim pas a fer. Resumint, hem d’esperar que el nen/a estigui preparat, és un procès, cada nen/a té el seu i nosaltres per la nostra part paciència i tenir calces i calçotets de recanvi!!