Els Límits

QUÈ SÓN ELS LÍMITS?

Educació i límits són dues paraules que van agafades de la mà. Els límits proporcionen als nens/es unes eines emocionals, ajuden a formar la personalitat i a veure que les frustracions formen part de la vida. També proporcionen seguretat i els ajuda a entendre millor el món que els envolta.

PER QUÈ DE VEGADES ENS COSTA POSAR LÍMITS?

De vegades ens pot remoure un sentiment de culpabilitat ja que provoquen una resposta emocional dels infants, poden respondre amb plors, rabietes…Aquestes emocions simplement necessiten l’acompanyament de l’adult.

Existeix, també una creença limitant, que és pensar que els infants són més feliços quan estan contents. La felicitat no està relacionada exclusivament amb l’alegria, un nen/a que sigui capaç de transitar per les diferents emocions (alegria, ràbia, tristesa, enuig…) serà més feliç.

Sovint es relaciona els límits amb una educació autoritària, cal diferenciar l’autoritat de l’autoritarisme, així com els límits dels càstigs.

COM POSEM ELS LÍMITS?

  • Són conseqüència directa de l’acció del nen o nena, han de ser proporcionals.
  • Els límits han d’estar en consonància al moment evolutiu de l’infant.
  • De manera clara, concreta i acotada en el temps.
  • Sense justificacions i sense perdre’ns en explicacions extenses i racionals que no poden entendre.
  • Amb seguretat, tranquil·litat i respecte.
  • Situant-nos en una posició que ens puguem mirar als ulls a la mateixa alçada.
  • Sense tractes ni compensacions.

MOMENT DE REFLEXIÓ

Quina opinió teniu al respecte, famílies? Us costa posar límits? Us genera algun tipus d’angoixa o tot al contrari, els considereu essencials en l’educació?