El menjar més enllà de la nutrició.

El menjar més enllà de la nutrició: autonomia, autoestima, responsabilitat.

Quan un infant mostra una actitud negativa amb l’alimentació: es nega a menjar si no li agrada, no menja si no li donen o no el distreuen,….són moments que poden despertar angoixa als pares i mares i de vegades poden arribar a bloquejar i a no saber què fer ni com fer-ho per tal que acabin menjant. Els àpats s’eternitzen i esdevenen una tortura per a tothom que no pas una vivència plaent, tal com hauria de ser.

La resposta més immediata a aquesta situació és que els pares vulguin distreure al nen. El tarannà tou i complaent dels progenitors fa que el nen/a estigui més pendent d’obtenir els beneficis col·laterals, d’acaparar l’atenció, enlloc de centrar-se en el benestar que produeix satisfer la gana.

No li permet adquirir una actitud autònoma enfront al menjar, actitud que fa que els nens/es sentin satisfacció, orgull i seguretat en ells/es mateixos/es, la qual cosa alimenta la seva autoestima.

Com podem afavorir l’actitud positiva dels infants enfront dels menjars:

  • Prioritzar l’autoestima per sobre la correcció i la netedat(adaptat a l’edat). El primer objectiu és que mengin agust, amb ganes i, per aconseguir-ho, l’autonomia n’és un factor importantíssim. La progressió en l’autonomia ha d’anar de tocar el menjar a menjar amb els dits, utilitzar simultàniament dits i coberts, eixugar-se la boca, servir-se, parar i desparar la taula,..
  • La quantitat. Val més no omplir gaire el plat que omplir-lo massa, perquè sempre hi ha la possibilitat de repetir. Negociar i pactar pot ser una bona manera perquè tastin els  diferents aliments.
  • A molts nens els costa estar-se quiets, en aquest cas, és important no allargar gaire els àpats i, si cal, demanar-los de tant en tant que s’aixequin per fer algun encàrrec.
  • No distreure’ls amb la televisió, amb joguines,.. elements que interfereixen en les sensacions que produeixen el menjar. En l’aprenentatge han de descobrir el plaer que proporcionen els àpats: la percepció del gust, la textura, les olors, els sorolls al mastegar,…
  • Intervenir-hi amb empatia. La comprensió dels altres dóna forces per superar les dificultats.
  • No enredar i complir els pactes. Si s’ha dit’ Una cullerada i prou’, cal que sigui la última, tret que hi hagi un nou pacte.

Quan el tracte que reben els infants els fa sentir que són estimats i escoltats, més enllà del que fan i són capaços de fer; quan reben un tracte de respecte, acceptació i confiança ;quan és crea una atmosfera adequada a l’entorn dels àpats; a més de gaudir menjant, aprenen a valer-se per si sols, augmenta la confiança i la seguretat en les seves capacitats, van afirmant la seva personalitat autònoma i responsable i construeixen una imatge positiva d’ells mateixos.

Us invitem famílies a reflexionar sobre aquesta temàtica, els deixeu embrutar-se quan mengen? Els deixeu menjar sols i amb les mans? Trien el que volen menjar o sou vosaltres que escolliu els menús?…